Tecnologia: Proxy de traducció
Un proxy de traducció és un servei que apareix com una capa sobre el nostre lloc web i que mostra el contingut traduït a l’idioma dels nostres usuaris. Per això, creem uns registres DNS que apunten al proxy perquè aquest servei li enviï les traduccions al web d’origen. Quan el proxy ens respon, ens envia el contingut traduït i l’incorpora a l’html original. És igual que quan Google Chrome ens pregunta si volem que Google Translate ens tradueixi la pàgina que estem veient. Però, a diferència de Google Translate, aquestes traduccions venen de traductors humans professionals, degudament revisades i editades perquè els textos traduïts transmetin la informació correcta en el to adequat. En els últims anys, els serveis de proxy semblen ser la forma més ràpida i econòmica de traduir el nostre lloc web, encara que no deixa de tenir els seus inconvenients.
Analitzem primer quins són els avantatges que ens ofereix:
No cal que la plataforma de gestió de continguts sigui multilingüe
La plataforma en que publiquem el web en l’idioma original no ha de incorporar funcions de localització/traducció, com ara l’opció de guardar versions localitzades i traduïdes de cada pàgina o article, o que les plantilles estiguin traduïdes a diversos idiomes. Molts sistemes de gestió de continguts (com WordPress, Joomla o Drupal) són productes que es poden localitzar, però en altres no ens serà possible afegir més idiomes quan ho necessitem. Crear un lloc que es pugui localitzar implica una planificació, uns requisits tècnics i una inversió que potser no estan justificats si en el moment de llançar el web no estava prevista la seva traducció a curt termini.
El contingut en si mateix i la plantilla o tema del CMS es tradueixen al mateix temps.
En un situació ideal, el més habitual és traduir tant el contingut (que escriuen els autors que incorporen articles al web) com les plantilles (és a dir, cadenes de text del codi que editen els desenvolupadors). Per exemple, a un web de WordPress cal traduir les metaetiquetes d’autor, les categories o els botons que ofereix la plataforma per deixar comentaris. Tot això són cadenes de text o strings incorporades al codi de la plantilla o del mateixa WordPress.
Si enfoquem la localització sense fer servir un proxy, necessitarem traduir el contingut en dues fases: primer traduirem el contingut aïllant el text que escriuen els redactors del web; i després extraurem les cadenes de text que es repetiran en tot el web (com “Enviar comentari”, “Recuperar contrasenya”, etc.). Amb un proxy de traducció tot el text es localitza a la vegada.
Podem seguir utilitzant les funcions interactives del web
Atès que el proxy projecta aquesta capa traduïda sobre el web d’origen, totes les funcions interactives segueixen funcionant (recerques, formularis de contacte i fins i tot transaccions de comerç electrònic).
El contingut s’emmagatzema en un lloc segur
Totes les traduccions s’emmagatzemen en el núvol, i el servei de proxy de traducció veu exactament el mateix que veuen els nostres usuaris. A més, el proxy no té accés a la informació confidencial que els usuaris introdueixen al nostre web.
Com passa amb altres tecnologies, els proxies de traducció no serveixen en tots els casos. Estudiarem alguns motius pels quals un proxy de traducció no s’ajusta a les nostres necessitats.
En les versions localitzades del web no és possible crear contingut original a través del proxy
Un proxy de traducció només tradueix (o en alguns casos filtra) contingut que pren del web principal. No hi ha un procediment directe per afegir contingut exclusiu a una versió localitzada del web, contingut que només hagi d’aparèixer en un idioma. Per a algunes empreses, això és potser un punt en contra. Si una de les nostres filials en un país estranger vol tenir la llibertat de crear contingut exclusiu per al seu mercat objectiu, un proxy de traducció no li serà molt útil. Haurà de publicar el contingut en algun lloc perquè el proxy pugui accedir-hi i publicar-lo. Una altra opció seria crear apartats al web principal per països o regions concretes, però llavors no s’aprofitarien els avantatges que ofereix un proxy.
Un proxy de traducció ens obliga a gestionar i actualitzar periòdicament el nostre web
Si el que volem és estalviar costos i crear un web senzill i estàtic per als mercats estrangers, el proxy de traducció no serà la millor solució. Els serveis de proxies estan pensats per gestionar versions traduïdes del web d’origen. Si afegim contingut nou o modifiquem qualsevol text, en la versió localitzada, el text no apareixerà en l’idioma original fins que ho traduïm. També és possible retallar despeses si decidim no traduir alguns apartats del web, com no traduir el blog o les notes de prems. Però tot i així, amb un proxy haurem d’afrontar despeses de traducció sempre que agreguem contingut nou al nostre web. Un altre truc seria crear un “web internacional“, genèric i que pràcticament no hagi de actualitzar-se, i fer servir un proxy de traducció per localitzar-lo a tots els idiomes i mercats estrangers.
És difícil saber quin serà el volum de traducció
A diferència d’un projecte de traducció estàndard, un proxy de traducció gira al voltant d’un web en constant canvi, així que és difícil preveure com evolucionarà el web. No serveix l’esquema de “ho tradueixo i me n’oblido”. Fa falta planificació i un equip que s’encarregui de supervisar els canvis que es produeixen al web. Però si estem decidits a ampliar el nostre negoci a nous mercats, aquesta inversió val la pena.
És fins i tot més barat que contractar experts en màrqueting al país d’origen perquè creïn continguts originals. Repetim, la planificació és molt important. Com ho és trobar a una agència de traducció en la qual puguem confiar per actualitzar el nostre contingut de forma senzilla, fiable i econòmica. A això s’afegeix l’avantatge que els proxies de traducció incorporen memòries de traducció que permeten reutilitzar traduccions ja generades i estalviar. Tot i que un proxy de traducció no s’adapta a tots els tipus d’empreses o webs, els seus avantatges són molts. Un proxy ens serà molt útil si el nostre web o sistema de gestió de continguts no està preparat per ser localitzat i, tot i així, volem projectar-nos en nous mercats.