Estats Units
Idiomes que es parlen a Estats Units: Anglès.
Creixement del PIB: 2,2%
PIB per càpita: $ 59.500
Balança comercial / Producte Interior Brut: -2,3%
Població: 329.300.000 habitants
Deute públic / PIB: 79%
Taxa d'atur: 4,4%
Inflació: 2,1%
Economia dels Estats Units
Estats Units posseeix l'economia tecnològica més poderosa del món, amb un PIB per càpita de 59.500 dòlars. Les empreses nord-americanes estan a l'avantguarda en avenços tecnològics, especialment ordinadors, productes farmacèutics i equips mèdics, aeroespacials i militars. No obstant això, el seu avantatge ha disminuït des del final de la Segona Guerra Mundial. Si comparem el PIB, l'economia dels Estats Units el 2014, que s'havia mantingut com la major del món durant més d'un segle, es va situar en el segon lloc per darrere de la Xina, que ha triplicat amb escreix la taxa interanual de creixement dels Estats Units de les últimes quatre dècades. Als EUA, els particulars i les empreses prenen la majoria de les decisions, i els governs federal i estatal compren els béns i serveis necessaris predominantment en el mercat privat.
Les empreses nord-americanes gaudeixen de major flexibilitat que les seves homòlogues d'Europa Occidental i Japó, per les seves decisions d'ampliar capital, acomiadar treballadors i desenvolupar nous productes. Al mateix temps, les empreses s'enfronten a més dificultats per entrar en els mercats nacionals dels seus rivals, en comparació amb les empreses estrangeres per entrar en els mercats nord-americans. Els problemes a llarg termini per als EUA inclouen l'estancament dels salaris de les famílies amb baixos ingressos, la manca d'inversió en infraestructures, l'augment dels costos mèdics i de les pensions d'una població envellida, l'escassetat d'energia i els considerables dèficits en compte corrent i pressupostaris. L'auge de la tecnologia ha impulsat un mercat laboral de "dos nivells" en què els de baix no tenen l'educació i les habilitats professionals / tècniques dels de dalt i, cada vegada més, no aconsegueixen augments salarials, cobertura d'assegurança de salut i altres beneficis.
Però la globalització del comerç, i especialment la proliferació dels productors amb baixos salaris com la Xina, ha exercit una pressió a la baixa sobre els salaris i una pressió a l'alça sobre el retorn del capital. Des de 1975, pràcticament tots els guanys a les llars han anat al 20% superior de les llars. Des de 1996, els dividends i les plusvàlues han crescut més ràpidament que els salaris o qualsevol altra categoria d'ingressos després d'impostos. El petroli importat representa més del 50% del consum nord-americà, i té un impacte important en la salut general de l'economia. Els preus del petroli es van duplicar entre 2001 i 2006, any en què els preus dels habitatges van aconseguir el seu punt àlgid. Els alts preus de la benzina van afectar l'economia dels consumidors i moltes persones es van retardar en el pagament de les seves hipoteques. Els preus del petroli van pujar un altre 50% entre 2006 i 2008, i les execucions bancàries es van duplicar durant aquest mateix període. A més d'esmorteir el mercat immobiliari, l'alça dels preus del petroli va provocar una caiguda del valor del dòlar i un deteriorament del dèficit comercial dels EUA, que va assolir un màxim de 840.000 milions de dòlars el 2008.
Donat que l'economia dels EUA és intensiva en energia, la caiguda dels preus del petroli des de 2013 ha alleujat molts dels problemes que els increments anteriors havien provocat. La crisi de les hipoteques d'alt risc, la caiguda dels preus dels habitatges, els fracassos dels bancs d'inversió, l'escassetat de crèdit i la recessió econòmica mundial van empènyer els Estats Units a una recessió a mitjans de 2008. El PIB es va contraure fins al tercer trimestre de 2009, la recessió més profunda i prolongada des de la Gran Depressió. Per ajudar a estabilitzar els mercats financers, el Congrés dels EUA va establir un Programa d'Alleugeriment d'Actius en Problemes per valor de 700.000 milions de dòlars a l'octubre de 2008. El govern va utilitzar alguns d'aquests fons per comprar accions de bancs i corporacions industrials nord-americans, moltes de les quals havien estat retornades al govern a principis de 2011.
Al gener de 2009, el Congrés va aprovar, amb la signatura del president Barack Obama, un projecte de llei que proporcionava un estímul fiscal addicional de 787.000 milions de dòlars a utilitzar durant 10 anys (dos terços en despeses addicionals i un terç en retallades d'impostos ) per tal de crear ocupació i ajudar a la recuperació de l'economia. El 2010 i 2011, el dèficit del pressupost federal va aconseguir gairebé el 9% del PIB. El 2012, el Govern Federal va reduir el creixement de la despesa i el dèficit va disminuir al 7,6% del PIB. Els ingressos dels Estats Units procedents d'impostos i altres fonts són inferiors, en percentatge de PIB, als de la majoria de països. Les guerres a l'Iraq i l'Afganistan van requerir importants canvis en els recursos nacionals, que van passar de ser civils a militars, i van contribuir a l'augment del dèficit pressupostari i del deute públic. Fins a l'exercici de l'any 2018, els costos directes de les guerres havien ascendit a més de 1,9 bilions de dòlars, segons xifres del Govern dels Estats Units. Al març de 2010, l'ex president Obama va promulgar la Llei de Protecció al Pacient i Atenció Assequible (ACA, per les sigles en anglès), una reforma de l'assegurança de salut que va ser dissenyada per ampliar la cobertura a altres 32 milions de nord-americans per l’any 2016, mitjançant assegurances de salut privades per a la població general i Medicaid per als pobres.
La despesa total en salut (públic més privat) va augmentar del 9,0% del PIB el 1980 al 17,9% el 2010. Al juliol de 2010, l'expresident va signar la Llei Dodd-Frank de reforma de Wall Street i Protecció al Consumidor, una llei dissenyada per promoure l'estabilitat financera protegint els consumidors dels abusos financers, posant així fi als rescats d'empreses financeres per part dels contribuents, i millorant la rendició de comptes i la transparència del sistema financer. La Junta de la Reserva Federal (Fed) va anunciar plans al desembre de 2012 per comprar 85.000 milions de dòlars mensuals de valors recolzats per hipoteques i del Tresor, en un esforç per mantenir baixes les taxes d'interès a llarg termini i mantenir les taxes d'interès a curt termini prop de zero fins que la desocupació caigués per sota del 6,5% o la inflació pugés per sobre del 2,5%.
La Reserva Federal va finalitzar les seves adquisicions durant l'estiu de 2014, després que la taxa d'atur caigués al 6,2%, la inflació se situés en l'1,7% i el deute públic caigués per sota de l'74% el PIB. Al desembre de 2015, la Reserva Federal va elevar el seu objectiu per la taxa d'interès de referència dels fons federals en un 0,25%, el primer augment des que va començar la recessió. Amb un creixement baix i continuat, la Reserva Federal va optar per apujar els tipus diverses vegades des de llavors, i al desembre de 2017, la taxa objectiu es va situar en l'1,5%. Al desembre del 2017, el Congrés va aprovar, amb la signatura del President Trump, la Llei de Retalls d'Impostos i Ocupacions, que, entre les seves diverses disposicions, redueix la taxa de l'impost de societats del 35% al 21%; redueix la taxa de l'impost individual per a aquells amb els ingressos més alts del 39,6% al 37%, i en menor percentatge per a aquells amb ingressos més baixos; modifica moltes de les deduccions i crèdits utilitzats per calcular els ingressos imposables; i elimina el 2019 la sanció imposada als contribuents que no obtenen la quantitat mínima d'assegurança de salut requerida per la llei ACA. Els nous impostos van entrar en vigor l'1 de gener de 2018; la retallada d'impostos per a les empreses és permanent, però els de les persones físiques expiren després de 2025. El Comitè Conjunt d'Impostos (JCT) de l'Oficina de Pressupostos del Congrés estima que la nova llei reduirà els ingressos fiscals i augmentarà el dèficit federal en al voltant d’1,45 bilions de dòlars durant el període 2018-2027. Aquesta quantitat disminuiria si el creixement econòmic superés les estimacions de l'AAC.
Agència de traducció Català-Anglès
Estàs pensant en ampliar mercat i vendre els teus productes també a Estats Units? La nostra empresa de traducció està especialitzada en traduccions de qualsevol tipus de contingut entre Castellà-Català-Anglès… Oferim serveis de traducció tècnica Anglès-Català, traducció legal Anglès-Català, traducció de llocs web Anglès-Català, o traducció de subtítols Anglès-Català. Els nostres traductors professionals coneixen bé com es parla l’idioma Anglès a Estats Units i sempre tindràs la seguretat que el teu missatge arriba correctament a tots els usuaris d’aquest territori.
