Grècia
Idiomes que es parlen a Grècia: Grec.
Creixement del PIB: 1,4%
PIB per càpita: $ 18.600
Balança comercial / Producte Interior Brut: -0,8%
Població: 10.800.000 habitants
Deute públic / PIB: 182%
Taxa d'atur: 21,5%
Inflació: 1,1%
Economia de Grècia
Grècia té una economia capitalista amb un sector públic que representa al voltant del 40% del PIB i amb un PIB per càpita aproximat de dos terços del de les principals economies de la zona euro. El turisme aporta el 18% del PIB. Els immigrants representen gairebé una cinquena part de la mà d'obra, principalment en treballs agrícoles i no qualificats. Grècia és un dels principals beneficiaris dels ajuts de la UE, equivalent a aproximadament el 3,3% del PIB anual. L'economia grega va registrar un creixement mitjà anual de prop del 4% entre 2003 i 2007, però va entrar en recessió el 2009 com a resultat de la crisi financera mundial, l'enduriment de les condicions creditícies i la incapacitat d'Atenes per fer front a un creixent dèficit pressupostari.
El 2013, l'economia s'havia contret un 26%, en comparació amb el nivell anterior a la crisi de 2007. Grècia va complir el criteri de dèficit pressupostari del Pacte d'Estabilitat i Creixement de la UE de no més del 3% del PIB en 2007-2008, però ho va incomplir el 2009, quan el dèficit va arribar al 15% del PIB. El deteriorament de les finances públiques, la imprecisió en els càlculs i la manca d'informació al respecte, així com els constants mals resultats de les reformes, van dur a les principals agències a rebaixar la qualificació del deute internacional de Grècia a finals de 2009 i van conduir el país a una crisi financera. Sota la intensa pressió de la UE i del mercat internacional, el govern va acceptar un programa de rescat pel qual es requeria a Atenes reduir la despesa pública, disminuir l'evasió d'impostos, revisar els sistemes d'administració pública, de salut i de pensions, i reformar els mercats de treball.
Les mesures d'austeritat van reduir el dèficit a l'1,3% el 2017. No obstant això, els successius governs grecs no van aconseguir impulsar moltes de les reformes més impopulars davant l'oposició política generalitzada, fins i tot dels poderosos sindicats de país i del públic en general. A l'abril de 2010, una de les principals agències de crèdit va assignar al deute grega la qualificació creditícia més baixa possible, i al maig de 2010, el FMI i els governs de la zona euro van concedir a Grècia préstecs d'emergència a curt i mig termini per valor de 147.000 milions de dòlars, perquè el país pogués reemborsar el deute als seus creditors. Grècia, però, va tenir dificultats per complir els objectius fixats per la UE i el FMI, especialment després que l’Eurostat (l'oficina d'estadístiques de la UE) revisés a l'alça les xifres de dèficit i deute de Grècia per al 2009 i 2010.
Els líders europeus i l'FMI van acordar a l'octubre de 2011 proporcionar a Atenes un segon paquet de rescat de 169.000 milions de dòlars. En el segon acord es demanava als tenidors de deute públic grec que deduïssin una part significativa de les seves tinences per tractar d'alleujar la càrrega del deute públic grec. No obstant això, els bancs grecs, carregats amb una part significativa del deute sobirà, es van veure afectats negativament pel sanejament i es van reservar 60.000 milions de dòlars del segon paquet de rescat per garantir que el sistema bancari es capitalitzés adequadament.
El 2014, l'economia grega va començar a donar un gir cap a la recessió. Grècia va aconseguir tres fites importants: equilibrar el pressupost, sense incloure els reemborsaments del deute; emetre deute públic en els mercats financers per primera vegada des de 2010; i generar un creixement del PIB del 0,7% (la primera expansió econòmica des de 2007). Tot i la incipient recuperació, el descontentament generalitzat amb les mesures d'austeritat va ajudar a impulsar el partit d'extrema esquerra Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) al govern en les eleccions legislatives nacionals de gener de 2015. Entre gener i juliol de 2015, van augmentar les frustracions entre el govern liderat per SYRIZA i els creditors de Grècia, la UE i l'FMI, per la implementació de mesures de rescat i el desemborsament de fons. El govern grec va començar a acumular endarreriments significatius amb els seus proveïdors, mentre que els bancs grecs depenien dels préstecs d'emergència, i el futur de Grècia a la zona euro va quedar en entredit.
Per evitar el col·lapse del sistema bancari, Grècia va imposar controls de capital al juny de 2015, i després es va convertir en el primer país desenvolupat a incomplir el pagament d'un préstec a l'FMI, fent tremolar els mercats financers internacionals. Incapaç d'arribar a un acord amb els creditors, el primer ministre Alexios Tsipras va celebrar el 5 de juliol un referèndum nacional sobre si acceptar o no les condicions del rescat de Grècia, fent campanya perquè el resultat final fos positiu. No obstant això, el govern de Tsipras va acceptar posteriorment un nou rescat de 96.000 milions de dòlars per evitar la sortida de Grècia del bloc monetari. El 20 d'agost de 2015, Grècia va signar el seu tercer pla de rescat, el que li va permetre cobrir importants pagaments de deute als seus creditors de la UE i de l'FMI, i garantir que el sector bancari mantingués l'accés a la liquiditat d'emergència.
El govern de Tsipras (que va reprendre el poder el 20 de setembre de 2015 després de convocar noves eleccions a finals d'agost), va aconseguir amb èxit el desemborsament de dos trams endarrerits de fons de rescat. Malgrat les turbulències econòmiques, el PIB grec no es va contraure tan bruscament com es temia, impulsat en part per una forta temporada turística. El 2017, Grècia va experimentar millores en el PIB i la desocupació. Les reformes econòmiques inconcluses, un problema massiu de préstecs en mora i la incertesa sobre la direcció política de país han frenat l'economia. Algunes estimacions situen el mercat negre de Grècia entre el 20 i el 25% del PIB, ja que més persones han deixat de declarar els seus ingressos per evitar pagar impostos que, en alguns casos, han augmentat fins al 70% dels ingressos bruts per persona .
Agència de traducció Català-Grec
Estàs pensant en ampliar mercat i vendre els teus productes també a Grècia? La nostra empresa de traducció està especialitzada en traduccions de qualsevol tipus de contingut entre Castellà-Català-Grec… Oferim serveis de traducció tècnica Grec-Català, traducció legal Grec-Català, traducció de llocs web Grec-Català, o traducció de subtítols Grec-Català. Els nostres traductors professionals coneixen bé com es parla l’idioma Grec a Grècia i sempre tindràs la seguretat que el teu missatge arriba correctament a tots els usuaris d’aquest territori.
