Japó

Idiomes que es parlen a Japó: Japonès.

Creixement del PIB: 1,7%
PIB per càpita: $ 38.400
Balança comercial / Producte Interior Brut: 4%
Població: 126.200.000 habitants
Deute públic / PIB: 238%
Taxa d'atur: 2,9%
Inflació: 0,5%

Economia del Japó

En els últims 70 anys, la cooperació entre el govern i la indústria, la seva ètica de treball, el domini de l'alta tecnologia i un pressupost reduït en defensa (una mica menys de l'1% del PIB) han ajudat al Japó a convertir-se en una economia desenvolupada. Dues característiques notables de l'economia posterior a la Segona Guerra Mundial van ser les estretes estructures entre fabricants, proveïdors i distribuïdors, conegudes com keiretsu, i la garantia d'ocupació indefinida per a una part substancial de la mà d'obra. Aquests dos factors s'han degradat per la pressió de la competència mundial i el canvi demogràfic intern. Basant-se en el poder adquisitiu que s'ajusta a les diferències de preus, el Japó es va situar el 2017 com la quarta economia més gran del món després de la Xina, que va superar al Japó el 2001, i de l'Índia, que va superar al Japó el 2012. Durant les tres dècades posteriors a la postguerra, el creixement econòmic real va ser impressionant: una mitjana del 10% en els anys seixanta, del 5% en els setanta i del 4% en els vuitanta. El creixement es va alentir notablement en la dècada dels 90, amb una mitjana de només el 1,7%, degut en gran mesura als efectes secundaris de la inversió ineficient i al col·lapse d'una bombolla de preus dels actius a finals de la dècada dels 80. Això va donar lloc a diversos anys d'estancament econòmic a mesura que les empreses tractaven de reduir l'excés de deute, capital i mà d'obra. El modest creixement econòmic va prosseguir a partir del 2000, però l'economia va entrar en recessió quatre vegades des de 2008.

Japó ha experimentat un repunt en el seu creixement des de 2013, recolzat pel projecte de revitalització econòmica de les "Tres Fletxes" del primer ministre Shinzo Abe (anomenada "Abenomics"), que es basa en la relaxació monetària, una política fiscal "flexible" i una reforma estructural. Liderat per l'agressiva relaxació monetària del Banc del Japó, aquest país està fent modestos progressos per posar fi a la deflació, però el declivi demogràfic (una baixa taxa de natalitat i una població envellida) planteja un important repte a llarg termini per a l'economia. El govern s'enfronta actualment al dilema d'equilibrar els seus esforços per estimular el creixement i incorporar reformes econòmiques amb la necessitat de fer front a un considerable deute públic, que puja al 235% del PIB. Per ajudar a augmentar els ingressos del govern, Japó va aprovar el 2012 una llei per augmentar gradualment la taxa d'impostos al consum. No obstant això, el primer augment d'aquest tipus, a l'abril de 2014, va donar lloc a una forta contracció, de manera que el primer ministre Abe va haver d'ajornar en dues ocasions el següent augment, que ara està previst per a octubre de 2019.

Les reformes estructurals per desbloquejar la productivitat són fonamentals per enfortir l'economia a llarg termini. Amb pocs recursos naturals bàsics, el Japó ha depès durant molt de temps de la importació d'energia i matèries primeres.

Després del tancament complet dels reactors nuclears japonesos després del desastre del terratrèmol i el tsunami de 2011, el sector industrial japonès ha passat a dependre encara més que abans dels combustibles fòssils importats. No obstant això, el govern d'Abe està tractant de reiniciar les plantes d'energia nuclear que compleixen amb els nous i estrictes estàndards de seguretat, posant l'accent en la importància de l'energia nuclear com a font d'electricitat.

A l'agost de 2015, el Japó va reiniciar amb èxit un reactor nuclear a la central nuclear de Sendai, a la prefectura de Kagoshima, i des de llavors s'ha reprès el funcionament d'altres reactors a tot el país. No obstant això, l'oposició dels governs locals ha retardat diversos reinicis més que segueixen pendents. Les reformes en els sectors de l'electricitat i el gas, inclosa la plena liberalització del mercat energètic japonès a l'abril de 2016, i del mercat de gas a l'abril de 2017, constitueixen una part important del programa econòmic del primer ministre Abe.

Sota l'Administració Abe, el govern del Japó va intentar obrir l'economia del país a una major competència estrangera i crear noves oportunitats d'exportació per a les empreses japoneses, fins i tot unint-se a 11 socis comercials de l'Associació transpacífica (TPP). Japó es va convertir en el primer país a ratificar el TPP al desembre de 2016, però els Estats Units va assenyalar la seva retirada de l'acord al gener de 2017. Al novembre de 2017, els 11 països restants van acordar els elements bàsics d'un acord modificat, que van canviar el seu nom pel d’Acord General i Progressiu d'Associació transpacífica (CPTPP). Japó també va arribar a un acord amb la Unió Europea sobre un Acord d'Associació Econòmica al juliol de 2017, i és probable que intenti ratificar ambdós acords en la Dieta aquest any.

Agència de traducció Català-Japonès

Estàs pensant en ampliar mercat i vendre els teus productes també a Japó? La nostra empresa de traducció està especialitzada en traduccions de qualsevol tipus de contingut entre Castellà-Català-Japonès… Oferim serveis de traducció tècnica Japonès-Català, traducció legal Japonès-Català, traducció de llocs web Japonès-Català, o traducció de subtítols Japonès-Català. Els nostres traductors professionals coneixen bé com es parla l’idioma Japonès a Japó i sempre tindràs la seguretat que el teu missatge arriba correctament a tots els usuaris d’aquest territori.