Què és un proxy de traducció?

Tot i que ja fa temps que existeix aquesta tecnologia, molts professionals de l’idioma no ho tenen clar encara. Per aquest motiu m’agradaria explicar en què consisteixen i aclarir què fan els proxies de traducció (i què no fan i què no són). En un llenguatge senzill, es tracta una capa de traducció integrada a la superfície de la pàgina web que veu el navegant i on apareixen en temps real les traduccions emmagatzemades en una memòria de traducció. Les traduccions poden guardar-se en el núvol o en un servidor dedicat de l’agència de traducció o del client. El contingut de la memòria de traducció el redacten traductors humans. El traductor pot treballar directament en aquesta capa externa del web o bé traduir el contingut amb la memòria de traducció que prefereixi, i després pujar la traducció a la memòria. (Evidentment, la memòria de traducció pot contenir traducció automàtica, encara que no ho aconsellem.) Els textos en l’idioma de partida es troben al servidor del client. La traducció (però no el lloc en si) flota en el núvol del proxy de traducció. Quan un navegant visita un web en el seu idioma de preferència, aquest veurà la web del client amb una traducció que, diguem, “flota” sobre la interfície del lloc web.

Què té això de particular? Quins avantatges té per al traductor i per al creador de continguts?

Recordes quan per tenir un web havies de trucar a un programador de PHP, Java i HTML i necessitaves tocar codi per actualitzar o canviar qualsevol cosa? Tot això va acabar fa una dècada quan van irrompre al mercat plataformes de gestió de continguts com WordPress, Joomla, Typo3 o Drupal, entre d’altres. Tenir una web senzilla on publicar contingut estava ja abast de tothom sense necessitat de coneixements tècnics. Amb l’aparició dels proxies de traducció està passant una cosa similar en el camp de la traducció web. El contingut ja no es troba en arxius, sinó que està en els sistemes de gestió de continguts i en les seves bases de dades, tot i que per extreure aquest contingut es requereixen complicades tècniques. Si bé tot això ja ha canviat. Gràcies a les solucions de proxies de traducció ja no són imprescindibles complexes solucions per traduir el contingut d’un web. Anem a repassar els passos tradicionals d’un projecte de traducció web:

1. Avaluar la magnitud del projecte i preparar un pressupost

Per confeccionar un pressupost, els traductors necessiten analitzar el contingut, és a dir, comptar les paraules. Però en el cas d’un lloc web, aquesta tasca no és tan senzilla. El contingut de les actuals webs prové de bases de dades, no d’arxius HTML. Resulta pràcticament impossible analitzar tot el contingut des d’un simple navegador. No cal dir quan tenim una botiga online amb milers de pàgines dinàmiques. Què fer? Molt simple: el client li dóna al traductor accés directe al sistema de gestió de continguts o CSM (de Content Management System). En aquest cas, el traductor ha de enfrontar-se als secrets d’un sistema de gestió de continguts. O bé el traductor pot insistir-li al client perquè li lliuri els documents a traduir i que algú de l’empresa faci després un retalla i enganxa. Fins i tot per a una gran empresa amb un departament d’informàtica, això pot suposar molt de temps i diners, per no parlar de les petites i mitjanes empreses amb recursos informàtics limitats. Aquestes despeses extra poden suposar un fre a la localització d’una web.

2. Següent pas. El traductor envia un pressupost, les parts arriben a un acord i aconsegueixen exportar tot el text en format XLIFF.  Ho importem tot al software de gestió de traducció i comencem amb la traducció. El més segur és que algú de l’empresa s’encarregui d’importar la traducció al CMS, o de copiar-ho i enganxar-ho tot manualment. Sembla ràpid i senzill, no?

3. Doncs ja ho tenim tot. Llevat que un dels nostres clients internacionals es posi en contacte amb l’empresa i ens comenti que algunes traduccions estan fora de context, sonen estrany o hi ha textos que surten d’algun botó o requadre. Cal tornar a revisar tot el web i arreglar de nou el que estigui malament.

4. Però espera ¡aquest contingut no està al dia! I tornem a repetir tot el procés de principi a fi.

Per al traductor i per a l’empresa, aquest procés és un maldecap. A les multinacionals existeixen departaments dedicats exclusivament a gestionar els projectes de traducció del web, i personal informàtic encarregat d’importar i exportar contingut. Tot això requereix temps, personal i unes despeses fixes. Les eines de traducció basades en un proxy simplifiquen aquests processos eliminant la part tècnica, tant per al client com per al traductor.