En què consisteix una traducció jurídica català-noruec?
Tot i que la traducció en general pot tenir més matisos del que la gent pensa, una traducció legal català-noruec o noruec-català és molt més que traslladar paraules d’un idioma a un altre.
La traducció jurídica està enfocada a una gran varietat de documents com testaments, documents judicials i financers, declaracions, patents o sentències.
Els traductors legals de llengua noruega han de conèixer bé el sistema jurídic del país d’on prové el document. Per no caure en traduccions incorrectes, han de tenir coneixements de la nostra legislació i també de la legislació de l’altre país, com ara Noruega…
En un món globalitzat en què empreses de tot el món poden establir relacions comercials, la traducció jurídica adquireix un paper molt rellevant. Aprofitem per recordar-vos que no totes les traduccions legals o jurídiques han de ser jurades (certificades). Les traduccions jurades noruec<>català només són necessàries quan ens ho demana algun organisme oficial, algun registre o algun Notari. Per això, comprova sempre si t’han demanat una traducció oficial, o si n’hi ha prou amb una traducció simple entre català/espanyol i noruec.
La traducció jurídica es diferencia d’altres tipus de traducció
Els documents legals en lengua noruega, més que altres documents com els comercials, tenen una terminologia específica. Els nostres traductors legals de l’idioma noruec estan capacitats per traduir correctament aquests conceptes en la llengua meta. No es limiten a substituir una paraula per una altra.
L’elecció de determinades paraules en un text legal té un significat molt determinat i precís. D’altra banda, qualsevol ambigüitat o imprecisió pot invalidar un document legal. Un petit error podria tenir importants conseqüències econòmiques.
L’argot jurídic de cada territori (Catalunya, Noruega…) és complexe i la seva terminologia és molt específica. Si hi afegim les diferències culturals i regionals dels llocs en què es parla noruec, entendrem la dificultat que pot arribar a tenir la traducció jurídica.
Els traductors legals s’encarreguen de traslladar un concepte jurídic de català a noruec o viceversa. Perquè sigui legalment vinculant, la terminologia jurídica catalana i noruega ha de ser precisa.
Obres de referència del traductor jurídic noruec<>català
Tots els traductors legals de llengua noruega recórren a obres de referència per fer la seva feina. Per exemple, diccionaris i glossaris especialitzats, codis, lleis i doctrina, tant del nostre dret com del dret vigent a Noruega.
Els traductors legals recorren freqüentment als codis de procediment civil i penal i als codis civils i penals de cada país. En aquests codis troben descripcions precises en noruec i català de cada concepte legal.
Aquests materials de referència ajuden al traductor a confirmar que estan emprant el terme noruec correcte que es fa servir en els procediments legals. La feina d’un traductor legal noruec-català és molt precís i meticulós. A més d’aquestes obres jurídiques especialitzades, el traductor utilitza eines d’ajuda a la traducció com memòries i bases de dades terminològiques. Aquí troba fragments de textos que ell mateix ja ha traduït, o traduccions de termes especialitzats que ha anat introduint durant treballs anteriors.
Busques un traductor certificat en
llengua noruega?
Altres tipus de traducció a noruec
Traducció jurídica i legal en altres idiomes
Fes la teva consulta
Pressupost de traducció noruec<>català
Breu història de l’idioma noruec
El noruec és una llengua germànica septentrional amb uns 5 milions de parlants, principalment a Noruega. També hi ha parlants de noruec a Dinamarca, Suècia, Alemanya, Regne Unit, Espanya, Canadà i els Estats Units.
La primera literatura noruega, principalment poesia i prosa històrica, va ser escrita a l'oest de Noruega i va sorgir entre els segles IX i XIV. Posteriorment, Noruega va passar a ser dominada per Suècia i després per Dinamarca. El noruec es va seguir parlant, però el danès es va utilitzar per a fins oficials, com a llengua literària i acadèmica.
Després que Noruega es separés de Dinamarca en 1814, el danès va seguir emprant-se a les escoles fins a la dècada de 1830, quan va sorgir un moviment per crear un nou idioma nacional. Els motius d'aquest moviment era que el danès escrit diferia en tal mesura del noruec parlat que era difícil d'aprendre. També creien que cada país havia de tenir el seu propi idioma.
Es va debatre molt sobre com crear una llengua nacional i van sorgir dues llengües: el landsmål (llengua nacional), basat en el noruec col·loquial i els dialectes regionals, en particular els dialectes de l'oest de Noruega, i el riksmål (llengua nacional), que era principalment una llengua escrita molt similar al danès.
El Landsmål va ser rebatejat com Noruec (nou noruec) el 1929, i el Riksmål és ara oficialment conegut com Bokmål (idioma dels llibres). Algunes persones majors de 60 anys encara usen el Riksmål, que es considera una forma conservadora de Bokmål i és lleugerament diferent.
Avui dia les escoles a Noruega ensenyen les dues variants de l'idioma. Els estudiants han d'aprendre els dos, només ells poden triar quin d’aquests idiomes volen aprendre com a llengua principal. Els funcionaris públics solen conèixer les dues formes.
Durant un temps hi va haver un moviment per crear un únic idioma estàndard que es diria Samnorsk (Unió Noruega). Als polítics els agradava la idea d'unificar l'idioma noruec, mentre que a la resta els semblava una mala idea i una pèrdua de temps. El projecte de Samnorsk va ser oficialment abandonat l'1 de gener del 2002.