T’han demanat una traducció jurada a noruec d’un contracte o document oficial i no saps per on començar?
La nostra agència de traduccions t’ofereix un servei ràpid de traduccions jurades de català/castellà a noruec o de noruec a català/castellà. Les traduccions jurades són documents semblants als que emet un notari, ja que es certifica que la traducció diu exactament el mateix que l’original, i per la qual cosa té caràcter oficial. Si necessites signar contractes, poders o assegurances a l’estranger, o presentar el teu expedient acadèmic en una universitat de, per exemple, Noruega, possiblement et demanaran una traducció jurada a noruec.
El terme “jurat” vol dir que la traducció ha estat signada, segellada i certificada per un traductor oficial autoritzat per a la llengua noruega. És important no confondre traducció jurada amb traducció jurídica o legal (per a més informació: Traductor legal noruec).
Si vols saber quant et costarà, envia’ns una còpia escanejada ben visible (no serveixen fotografies), la combinació d’idiomes (entre noruec i qualsevol idioma) y el termini de lliurament de què disposes.
Traductors oficials català-noruec
Els nostres traductors oficials de llengua noruega són nadius catalanoparlants o {noruecs, estan especialitzats en àmbits jurídics i tècnics, i han estat habilitats per a signar i segellar traduccions.
Postil·la de l’Haia
La Postil·la és un formulari en què un Notari o funcionari certifica que la signatura rubricada en un document és autèntica. Molts documents oficials en noruec van acompanyats d’una postil·la. Si heu de presentar cap document en un altre territori (com per exemple Noruega), segurament el més convenient serà postil·lar la traducció.
Organismes oficials
A Catalunya, les traduccions certificades o jurades espanyol/català<>noruec les duen a terme traductors nomenats pel Ministeri d’Afers Exteriors o per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. En altres països, són traductors habilitats per tribunals, organismes oficials i en alguns casos associacions professionals de traductors.
Terminis de lliurament
Les traduccions jurades català-noruec de documents curts no solen trigar més de 2 o 3 dies, però tot depèn de la disponibilitat. Si ho demanes, podem enviar-te una còpia escanejada per correu electrònic, i posteriorment l’original per missatgeria.
Preu d’una jurada espanyol/català-noruec
Les traduccions jurades català-noruec o noruec-català es pressuposten gairebé sempre pel nombre de paraules, tot i que hi ha una tarifa mínima. El pressupost inclourà sempre les despeses de missatgeria.
Demana pressupost de traducció jurada noruec<>català<>espanyol
Documents
Entre els documents per als quals se sol requerir traducció jurada/oficial, des de o cap a noruec, tenim: diplomes, certificats d’estudis, expedients, contractes, escriptures, demandes, resolucions judicials, estatuts socials, certificats de naixement, matrimoni o defunció, llibres de família o testaments, entre d’altres.
Més serveis de traducció a noruec
Oferim traduccions jurades en els següents idiomes:
Oferim traduccions jurades en els següents idiomes:
Què saps de l’idioma noruec?
El noruec és una llengua germànica septentrional amb uns 5 milions de parlants, principalment a Noruega. També hi ha parlants de noruec a Dinamarca, Suècia, Alemanya, Regne Unit, Espanya, Canadà i els Estats Units.
La primera literatura noruega, principalment poesia i prosa històrica, va ser escrita a l'oest de Noruega i va sorgir entre els segles IX i XIV. Posteriorment, Noruega va passar a ser dominada per Suècia i després per Dinamarca. El noruec es va seguir parlant, però el danès es va utilitzar per a fins oficials, com a llengua literària i acadèmica.
Després que Noruega es separés de Dinamarca en 1814, el danès va seguir emprant-se a les escoles fins a la dècada de 1830, quan va sorgir un moviment per crear un nou idioma nacional. Els motius d'aquest moviment era que el danès escrit diferia en tal mesura del noruec parlat que era difícil d'aprendre. També creien que cada país havia de tenir el seu propi idioma.
Es va debatre molt sobre com crear una llengua nacional i van sorgir dues llengües: el landsmål (llengua nacional), basat en el noruec col·loquial i els dialectes regionals, en particular els dialectes de l'oest de Noruega, i el riksmål (llengua nacional), que era principalment una llengua escrita molt similar al danès.
El Landsmål va ser rebatejat com Noruec (nou noruec) el 1929, i el Riksmål és ara oficialment conegut com Bokmål (idioma dels llibres). Algunes persones majors de 60 anys encara usen el Riksmål, que es considera una forma conservadora de Bokmål i és lleugerament diferent.
Avui dia les escoles a Noruega ensenyen les dues variants de l'idioma. Els estudiants han d'aprendre els dos, només ells poden triar quin d’aquests idiomes volen aprendre com a llengua principal. Els funcionaris públics solen conèixer les dues formes.
Durant un temps hi va haver un moviment per crear un únic idioma estàndard que es diria Samnorsk (Unió Noruega). Als polítics els agradava la idea d'unificar l'idioma noruec, mentre que a la resta els semblava una mala idea i una pèrdua de temps. El projecte de Samnorsk va ser oficialment abandonat l'1 de gener del 2002.
Fes la teva consulta
La llengua noruega
El noruec és una llengua germànica septentrional amb uns 5 milions de parlants, principalment a Noruega. També hi ha parlants de noruec a Dinamarca, Suècia, Alemanya, Regne Unit, Espanya, Canadà i els Estats Units.
La primera literatura noruega, principalment poesia i prosa històrica, va ser escrita a l'oest de Noruega i va sorgir entre els segles IX i XIV. Posteriorment, Noruega va passar a ser dominada per Suècia i després per Dinamarca. El noruec es va seguir parlant, però el danès es va utilitzar per a fins oficials, com a llengua literària i acadèmica.
Després que Noruega es separés de Dinamarca en 1814, el danès va seguir emprant-se a les escoles fins a la dècada de 1830, quan va sorgir un moviment per crear un nou idioma nacional. Els motius d'aquest moviment era que el danès escrit diferia en tal mesura del noruec parlat que era difícil d'aprendre. També creien que cada país havia de tenir el seu propi idioma.
Es va debatre molt sobre com crear una llengua nacional i van sorgir dues llengües: el landsmål (llengua nacional), basat en el noruec col·loquial i els dialectes regionals, en particular els dialectes de l'oest de Noruega, i el riksmål (llengua nacional), que era principalment una llengua escrita molt similar al danès.
El Landsmål va ser rebatejat com Noruec (nou noruec) el 1929, i el Riksmål és ara oficialment conegut com Bokmål (idioma dels llibres). Algunes persones majors de 60 anys encara usen el Riksmål, que es considera una forma conservadora de Bokmål i és lleugerament diferent.
Avui dia les escoles a Noruega ensenyen les dues variants de l'idioma. Els estudiants han d'aprendre els dos, només ells poden triar quin d’aquests idiomes volen aprendre com a llengua principal. Els funcionaris públics solen conèixer les dues formes.
Durant un temps hi va haver un moviment per crear un únic idioma estàndard que es diria Samnorsk (Unió Noruega). Als polítics els agradava la idea d'unificar l'idioma noruec, mentre que a la resta els semblava una mala idea i una pèrdua de temps. El projecte de Samnorsk va ser oficialment abandonat l'1 de gener del 2002.